Siguem pràctics: Com entendre una nòmina

Encetem un nou apartat al bloc que pretén ajudar-nos a interpretar alguns dels documents que trobem al nostre dia a dia. Sota l’etiqueta “Siguem pràctics”, avui us expliquem com interpretar una nòmina.

La nòmina és un rebut del salari. L’empresa té l’obligació de lliurar-la al treballador al mateix moment que se li paga el sou. Consta de tres parts: encapçalament, meritacions i deduccions. El sou que l’empresa paga al treballador és l’import líquid de la nòmina, també com a conegut com a sou net, i es calcula restant les deduccions de les meritacions.

A l’encapçalament hi han de constar les dades de l’empresa (nom de la societat o empresari, domicili, número de compte de cotització la Seguretat Social), les dades personals dels treballador (nom i cognoms, DNI, número de filiació a la Seguretat Social) i també la seva categoria professional o grup de cotització, el codi del contracte i l’antiguitat a l’empresa (elements determinants per a calcular el salari, segons els convenis col·lectius). També hi consta la data i el període de liquidació de la nòmina.

 

Meritacions

La segona part és la de meritacions –allò que en castellà s’anomena ‘devengos’. És el que percep el treballador per la feina realitzada. N’hi ha de dos tipus: percepcions salarials i percepcions no salarials. Des del gener de 2014 ambdós tipus cotitzen a la Seguretat Social. Al primer bloc inclou el salari base (el sou segons categoria laboral) i els complements salarials.

De complements salarials n’hi ha de diferents tipus: personals (antiguitat, coneixements especials com idiomes, titulacions addicionals…), segons el lloc de treball (nocturnitat, perillositat, responsabilitat…), per la qualitat i quantitat de la feina (puntualitat, objectius, incentius, hores extres, plus de distància, de transport, allotjament, participació en beneficis…). Aquí també es pot incloure el prorrateig de les pagues extres, és a dir, si l’empresa divideix les pagues extres del conveni (en cas que aquest ho permeti) o pacte individual en 12 mensualitats i les incorpora a la nòmina de manera habitual.

També s’inclouen a aquest bloc les percepcions de caràcter assistencial i acció social de l’empresa. Aquestes no formen part del salari del treballador, però si que cotitzen a la Seguretat Social. Parlem, per exemple d’ajudes per fills, menjadors, crèdits…

Les percepcions no salarials són aquelles que es paguen per compensar les despeses que el treballador ha hagut de satisfer per poder dur a terme la seva feina. L’exemple més evident són les despeses de transport, les dietes de viatges d’empresa o la roba de feina, entre d’altres.  També s’inclouen les quanties que el treballador rep de la seguretat social mitjançant la empresa en el supòsit de malaltia o  accident de treball.

El total meritat és la suma dels dos blocs: percepcions salarials i no salarials.

 

Deduccions

A partir d’aquí comença la resta a la nòmina. Parlem ara del que s’ha de descomptar a compte de l’Impost de la Renda sobre Persones Físiques (el famós IRPF o declaració de la renda) i els pagaments a la Seguretat Social. Vegem-ho:

– Primera deducció a compte de l’IRPF. S’expressa en un percentatge que es calcula tenint en compte els ingressos del treballador anuals (salarials i no salarials), el contracte que té  i la seva situació familiar.

– La segona deducció és per a tres conceptes de la Seguretat Social: contingències generals (malalties comunes, baixes laborals),  contingències professionals (accident, desocupació, formació professional…) i hores extraordinàries.

Des de novembre del 2014 les nòmines també han d’incloure les aportacions que fan tan la empresa com el treballador a la seguretat social.

La diferència entre meritacions i deduccions serà els diners que l’empresa pagarà al treballador.

 

nomina_poch_i_ruana